Tema 6: Les TIC per a la relació família-escola

 

La família i l'escola són els principals àmbits educatius i de socialització els primers anys de vida.  Ambdós comparteixen la tasca d' aconseguir un ple desenvolupament psicològic i físic, el qual conforma la base per al seu futur com a persona. Per aquest motiu, la seva relació i comunicació ha de ser fluida, complementària, cordial i constructiva, sempre basada en la confiança, la tolerància i el respecte, la qual cosa afavorirà l'intercanvi i l'enteniment de les dues parts en benefici  de l'infant. A una petita reflexió que vaig fer a segon a l'assignatura de Psicologia defineix clarament com la família és un factor fonamental en el procés d'ensenyament-aprenentatge (http://alicia-segon.blogspot.com.es/2013/01/tema-4-factores-interpersonales-en.html).

Les TIC formen part fonamental de la quotidianitat dels infants. Aquests, nascuts envoltats de tecnologies, s'han convertit en usuaris actius de la societat de l'informació, és a dir, ciutadants digitals que van a incorporar al seu aprenentatge aquests espais. Llavors, la família i l'escola han de guiar als infants per poder usar-les amb reflexió, coneixement i consciència.

Per una banda, al nostre país la participació i implicació de les famílies a l'escola és encara una assignatura pendent. No obstant això, al llarg dels últims anys, s'està creant una connexió més pròxima i compromesa. A poc a poc, a partir de les diferents lleis educatives, aquestes relacions es veuen cada vegada més un factor clau per millorar l'educació de l'alumnat.  La lectura "La participación de las familias en las escuelas TIC: análisis y reflexiones educativas" (MªCarmen Aguilar y Juan J. Leiva) ressalta com la Llei Orgànica d'Educació (LOE) de 2006 manifesta que les institucions educatives han de fomentar la participació de les famílies per construir una escola inclusiva, facilitant-les la informació i formació necessàries per poder fer-ho.  
 
Per altra banda, destacar que l'alumnat d'avui en dia, natius digitals,  precisa d'aprenentatges molt diferents. Les famílies, que en la majoria dels casos es troben a un altra línia generacional, moltes vegades no són capaços d'ajudar als seus fills perquè la falta d'informació i de formació els fan sentir incapaços de controlar eines i recursos que els seus infants utilitzen amb habilitat.

Davant d'aquesta situació de desconeixement, l'escola pot donar suport a les famílies, oferint eines per poder aprendre a manejar-les,  informar sobre quines possibilitats educatives tenen i també estratègies per ajudar als seus fills a utilizar-les de forma adient. Al següent vídeo una mare explica les seves experiències amb les TIC en el procés d'aprenentatge de la seva filla.

Creative Commons

Esquema realitzat a classe

Conèixer quines són les necessitats de les famílies davant les noves tecnologies és molt important per poder començar a treballar des de l'escola. Com determinen Ballesta y Cerezo (2001) a l'article "Familia y escuela ante la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación" , és imprescindible saber si les famílies estan interessades en rebre formació i què condiciona l'ús de les TIC a  l'àmbit quotidià. A partir d'aquest coneixement, Trujillo (2011), al pla d'actuació proposat per educar a les famílies en les noves tecnologies, puntualitza altres passos a tenir en compte com: informar-les sobre el valor que tenen les noves tecnologies pel que fa a la comunicació i a la transmissió d'informació, formar-les per augmentar el seu nivell de competència digital i donar la possibilitat de participar i col·laborar amb l'escola a través de les TIC.

Tot això ajudarà a la integració de les famílies a l'escola a partir de nous recursos digitals que Aguilar y Lleiva (2012) mostra a les diferents  experiències de participació descrites al seu article "La participación de las familias en las escuelas TIC: análisis y reflexiones educativas".

Com a conclusió, dir que les relacions personals de comunicació i intercanvi d'informació són fonamentals i que les noves tecnologies poden ser un bon complement o una alternativa, en alguns casos, per mantenir una relació família-escola productiva i en benefici del procés d'aprenentatge dels infants.





 Bibliografía:

https://extension.uned.es/archivos_publicos/webex_actividades/4440/laeducacioncosadedoslaescuelaylafamilia.pdf


Ballesta, J.; Cerezo, C. (2011): Familia y escuela ante la incorporación de las tecnologies de la información y la comunicación. Educación XXI. 14.2.

Aguilar, M.C.; Leiva, J.J. (2012): La participación de las familias en las escuelas TIC: Análisis y reflexiones educatives. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación. Nº 40, Enero.

  

 

   

 

 

Tema 5: Les TIC a Educació Infantil

 

 

Avui en dia, els infants es troben immmersos en una societat que utilitza, cada vegada més,  les noves tecnologies de manera quotidiana i natural. Si els nens arriben a l'escola amb aquestes realitats, el paper de l'educació és facilitar les eines i recursos per poder conèixer i desenvolupar-se de forma adient a la societat a la qual viuen.

 

Creative Commons search

He de dir que no m'havia plantejat abans com es podien integrar les TIC al sistema educatiu. Potser la primera idea que em sorgia era simplement mostrar als infants la forma d'utilitzar-les a nivell més mecànic que d'aprofitar-les i potenciar el seu valor com a recurs d'aprenentatge.

 

A l'entrada on vaig parlar de les  possibilitats i limitacions del software educatiu, ja vaig fer una petita reflexió sobre la integració de les noves tecnologies a l'àmbit educatiu. Una vegada que vaig conèixer millor en què consistia i el que ens podia oferir, la meva opinió s'ha modificat.

 

És veritat que la manca d'informació i coneixements sobre el tema i la meva poca experiència a l'àmbit educatiu hi han set un inconvenient. Però, a poc a poc estic aconseguint més coneixements, he pogut veure diferents experiències i amb les meves pròpies reflexions, estic configurant una imatge més oberta i descobrint noves possibilitats de les TIC a l'educació.

Respecte a la integració de les TIC a l'Educació Infantil, pensó que no és una tasca fàcil i ha d'haver-hi una successió de transformacions  pel que fa a la  metodologia, organització i al currículum, però també hem de canviar les valoracions i creences per part dels docents que són els que al final ho posaran en pràctica a la seva aula.

 

A la lectura ASOREY, E. GIL, J "El placer de usar las TIC en el aula de infantil" TRIBUNA ABIERTA, es pot observar com ha estat l'evolució a escala d'organització i metodologia  per utilizar les TIC com una eina quotidiana amb un objectiu educatiu. Tanmateix ens ofereix opcions i eixemples per realizar a l'aula d'infantil.

 

 

 

 

 

 

Sobre les variacions organitzatives que exposa la lectura, podria destacar l'adequació d'espais físics dins de l'aula per ubicar la maquinària tecnològica; la disposició de temps per als infants, però també per al docent (preparació i organització de les activitats, avaluació d'aquestes i temps per a la seva formació) ; diversitat en el tipus d'agrupaments (treball individual, en parelles,...).

 

Respecte a la metodologia, les noves tecnologies han modificat especialment els entorns d'aprenentatge, convertint-los en un entorn actiu, és a dir, en canvi constant. Ja no és definitiu allò que diu el mestre o el que posa el llibre de l'assignatura, sinó que hem de tenir en compte que les noves tecnologies ens ofereixen més varietat d'informació, ens dona la possibilitat de reflexionar i analitzar tot el que aprenem i trobar el  propi camí per tal de desenvolupar el nostre coneixement.

 

Quan parlem d'Educació Infantil, hem de ser conscients de l'edat dels nens, del moment evolutiu en el qual es troben i hem d'adaptar encara més la metodologia al nivell de desenvolupament. En un principi, els infants de 3 a 6 anys encara están desenvolupant una sèrie de destreses psicomotrius i de comprensió del món que els envolta que hauran de ser l'eix principal per elaborar la programació i triar els objectius i continguts d'acord al currículum.

 

Llegint diferents articles, blocs i webs a la xarxa he trobat un llibre on m'ha paregut molt interessant les explicacions que fa sobre el procés de desenvolupament dels infants i la integració de les TIC (CASES, J TORRESCASANA, M R Les tic a l'Educació Infantil. Editorial UOC). Aquest exposa alguns aspectes que hem de tenir en compte a l'hora d'utilitzar aquest recurs a l'aula i, des del meu punt de vista, són bàsics per executar un tipus de metodologia adaptada a aquesta etapa d'infantil. 

 

Per una banda, es destaca que la relació alumne-docent ha de ser diferent. El docent actuarà de guia, d'orientador i posarà a l'abast de l'infant les adaptacions necessàries per poder adquirir més autonomia en el seu procés d'aprenentatge. Per altra banda, potenciar l'ús cooperatiu i col·laboratiu  permetrà ampliar les relacions personals i així adquirir influència de totes les persones que l'envolten. A més, les TIC afavoreixen la destresa motriu i milloren el control oculomotor i per aquest motiu, la interacció i participació activa potenciarà i desenvoluparà les competències psicomotrius de l'infant.

 

 

Per concloure aquesta entrada, he de dir que les experiències que he vist i sobre les quals he llegit, m'han obert els ulls i m'han donat l'oportunitat de conèixer més opcions per utilitzar les TIC  a l'aula i valorar les seves oportunitats d'aprenentatge per als infants i per jo com a docent.

 

 

Alguns eixemples d'integració de les TIC...

 

 

LA PDI A INFANTIL. CONTROL D'ESFÍNTERS

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=aXNbMB-_b8I (Creative Commons Search)

LA CÀCERES DEL TRESOR

 

 



 

 

Eixemples càceres del tresor:

http://www.vandelvira.net/phpwebquest/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=811&id_pagina=1

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/contes.htm



Bibliografia:

ASOREY, E. GIL, J.  El placer de usar las TIC en el aula de infantil. TRIBUNA ABIERTA

ADELL, J. Internet en el aula: A la caza del tesoro. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. núm 16-abril 2003.



https://es.scribd.com/doc/13194105/Las-Tic-en-Ed-Inicial-y-1er-Ciclo-de-Primaria

http://books.google.es/books?id=aDfQE3XUVGwC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

Com ja he anat mencionant a les anteriors entrades, els avanços tecnològics han estat evidents al llarg de la història. Avui en dia, ens trobem a l'era digital, fenomen que ha modificat la nostra forma de viure, de comunicar-nos, de relacionar-nos i d'aprendre.

Aquesta entrada em servirà per analitzar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat des dels primers intents d'incorporar els ordinadors a les escoles fins a l'actualitat, on es poden considerar com una eina més en el procés d'ensenyament-aprenentatge (web 2.0 i educació). 

En primer lloc, volia destacar com les polítiques institucionals i els seus plans d'intervenció, han influenciat de manera positiva, però també els inconvenients que es desprenen dels continus canvis polítics.

Al següent bloc la ventana del docent, hi he pogut trobar una explicació de les diferències pel que fa a la integració de les TIC al sistema educatiu des de les perspectives de dues de les lleis educatives més importants dels darreres anys, la LOE i la LOMCE,  i diu:

En conclusión, la Loe trata de promover de que todos los centros dispongan de una infraestructura amplia y necesaria para el desarrollo de las TIC.   Por otra parte la LOE concibe las TIC como nueva herramienta que se plantea como instrumento de aprendizaje, lo que abre la posibilidad de una asignatura determinada.  En cambio, la LOMCE refleja que se promoverá el uso de las tecnologías de la información y las comunicaciones como herramienta de apoyo para recuperación de áreas y materias no superadas, y en general como recursos de apoyo y para la gestión de los procesos. 

A partir de la lectura AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar", podem extraure en primer lloc, que als darrers anys del segle XX, les polítiques educatives i l'interès polític dels diferents partits, han provocat canvis metodològics i d'inclusió de les noves tecnologies al sistema educatiu.  No obstant això, aquests canvis han estat efímers i poc neutrals en alguns moments. A vegades s'ha tingut més en compte les opcions ideològiques i els interessos polítics i econòmics que realment  una millora de l'educació. Alguns hi han fracassat, d'altres no han arribat a portar-se a terme i els que sí  que s'han realitzat hi han estat de manera autonòmica, la qual cosa des del meu punt de vista, pot arribar a fragmentar el sistema educatiu i afavorir la bretxa digital.

Esquema resum de la lectura elaborat a classe

Jo he pogut experimentar en la meva pròpia persona aquests canvis. Quan anava a l'institut, allà pels anys 80, tinc el primer record de l'assignatura d'informàtica. A l'aula hi havia un ordinador per 4 o 5 persones i començarem amb un sistema operatiu (MS2), el qual vist des dels actuals programes informàtics pareix de l'edat de pedra.

Després d'això, no vaig tenir quasi contacte amb cap sistema informàtic. Als anys 90, quan vaig anar la primera volta a la Universitat, no tinc record d' ordinadors a l'aula.

Ha estat en aquests darrers anys d'estudiant quan he pogut veure i experimentar amb les TIC. Ara estic utilitzant les TIC a l'àmbit més personal, per cercar informació i desenvolupar les meves tasques i activitats d'estudiant, però encara hauré d'augmentar els meus coneixements per poder utilitzar-les com una eina pedagògica.


En segon lloc, m'ha resultat interesant com les expectatives i creences dels docents han condicionat la integració d'aquestes en el procés d'ensenyament-aprenentatge. A partir de l'article Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado (AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna, es presenten els resultats d'un estudi fet a docents de tota Espanya, el qual dóna una visió de les opinions d'aquests pel que fa a les polítiques governamentals a nivell de Comunitat Autònoma.

Esquema resum  elaborat a clase de l'article

D'aquest article es desprenen una serie valoracions concloents del mateix estudi, que ofereixen la visió que té el professorat que participa en Programa Escola 2.0:

- Es valora la dotació econòmica de recursos i infraestructures de forma positiva, identificant que aquesta no és directament proporcional a la millora educativa. És a dir, es disposa del material suficient per poder integrar les TIC als programes educatius, però tot dependrà de la forma d'usar-les perquè ofereixin oportunitats d'aprenentatge útils.

- La formació del professorat és fonamental per la integració de les TIC. No es tracta de saber com funciona un ordinador o saber moure'ns per la xarxa, el més important és fer un ús conscient i responsable per garantir la formació dels alumnes.

- La integració de les noves tecnologies a l'escola afavoreix la innovació metodològica. Això implica un canvi en les concepcions els docents, les metodologies i estratègies d'organització, els rols dels participants, els recursos i dotacions dels centres educatius i la implicació dels sistemes institucionals.

Avui en dia hem d'afavorir que els docents tinguin una percepció de les TIC més clara i valorada, ja que ens trobem amb una nova generació d'alumnes, els quals ens demanen noves formes d'aprenentatge.  El docent com podem veure a l'article ,  Los ordenadores están en el aula. ¿Y ahora qué?",  no només ha de canviar el seu rol i formar-se de forma adient, sinó que el més important és tenir els motius suficients per usar les noves tecnologies, és a dir, creure en aquesta nova forma d'aprenentatge.
 
Per concloure, destacar que les polítiques educatives són  importants per afavorir la integració de les TIC al sistema educatiu,  però com diu Tonucci a l'entrevista sobre la LOMCE... el que més pot transformar l'educació és un bon mestre. 

 

Creative Commons: https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI

 

 

WEBGRAFIA:

AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar"

AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. "Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado".  Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna

http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/salinas1104.PDF

http://laventanadeldocente.blogspot.com.es/2014/01/tics-en-la-loe-y-en-la-lomce.html

http://elpais.com/diario/2011/10/10/sociedad/1318197601_850215.HTML

https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI

Tema 3: Possibilitats i limitacions del software educativo

Abans de començar a ressaltar quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu, he de fer una referència al concepte i quin és el seu paper avui en dia a les escoles.

Un software educatiu sinònim de programa educatiu i programes didàctics, designa de forma general els programes informàtics creats amb la finalitat de ser utilitzats com a medi didàctic, és a dir, per facilitat els processos d'ensenyança i aprenentatge. (MARQUÈS, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. El software educativo. Direcció URL: http://www.lmi.ub.es/te/any96/marques_software/. 08 de noviembre de 2014)
 

 

Com ja he anat explicant a les meves anteriors entrades, la societat actual ha sofert una serie de canvis i transformacions relacionats amb l'aparició d'altres tipus d'eines i recursos per a l'educació (La Web 2.0 i l'educació). Aquests poden ser més o menys rellevants, oferir possibilitats o no al procés d'aprenentatge, utilitzar-les com a suport o introduir-les dins del mateix procés d'aprenentatge... Això dependrà  de la visió personal de cadascú cap a les noves tecnologies i d'allò que considerem més important per educar.

En aquesta entrada vull oferir una reflexió de les possibilitats i limitacions que el software educatiu aporta al procés d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera penso que, a més d'entendre en què consisteix, podré conèixer les seves potencialitats educatives i així comptar amb un recurs més en benefici dels meus futurs alumnes.

 

Després de llegir les lectures proposades a classe i cercar informació a internet, he pogut tenir una idea més clara del concepte, de com es pot introduir aquest recurs a l'aula i les avantatges i desavantatges de la seva utilització a l'escola.

 

En primer lloc, a la lectura de Santos Urbina "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil" Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Múm.13/Nov 00, l'autor destaca una serie de característiques que ha de tenir un software per oferir qualitat educativa.

A més dels elements instrumentals com: menús, instruccions, punters,..., que  juguen un paper important, m'agradaria posar més atenció en determinats aspectes a escala metodològica que, des del meu punt de vista, beneficien o no el procés d'aprenentatge i el desenvolupament dels infants:

- Afavorir l'autonomia és fonamental perquè l'infant pugui organitzar el seu propi procés d'aprenentatge, oferirà la possibilitat d'identificar les seves necessitats, prendre decisions, planificar i seleccionar allò que més l'interessa. I també anar autorregulant els procediments a través de l'autoavaluació.

- Tenir en compte una seqüenciació de la complexitat cognitiva, també penso que és molt important, ja que  perquè els infants vagin avançant i evolucionant a nivell cognitiu, hem de situar les dificultats entorn de la seva zona pròxima de desenvolupament(Definició del concepte). 

- Adaptar la utilització del programa a les capacitats psicomotores dels infants beneficia també la independència del nen en la resolució de les tasques i activitats proposades. A més, generarà una progressió del control psicomotor.

- El tractament d'errades en la consecució de les tasques i activitats, condiciona l'interès de l'infant per continuar amb les propostes del programa. Això afavorirà la motivació i l'interès per continuar. Que el programa fomenti la confiança de l'alumne i la satisfacció amb les seves habilitats i accions em pareix molt interessant. Però el fet que sigui el mateix programa el qual determina quan ha d'aparèixer la resposta correcta penso que condiciona el desenvolupament natural del nen. A les situacions reals d'aprenentatge l'infant compta amb la possibilitat de repetir el procés totes les vegades que facin falta, és a dir, que trobarà la resposta correcta quan estigui preparat.


En segon lloc, a  partir de la lectura  Valverde, J. Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos. Diseño y producción de materiales didácticos on-line,  apareixen detallades les característiques que defineixen un bon software educatiu. A partir de les consideracions de l'autor puc reflexionar i determinar quines seran les avantatges i els inconvenients d'introduir-ho a l'aula.

Creació propia Bubbl.us

Pel que fa a les avantatges, podem ressaltar:

Per una banda, la motivació, l'interès i l'aprenentatge autònom  són  aspectes  rellevants que donen possibilitats al software educatiu per introduir-ho com una eina d'aprenentatge. El software ofereix que els infants puguin treballar i aprendre d'una forma independent, atractiva i dinàmica, la qual  cosa afavoreix l'adaptació a les característiques i necessitats  individuals d'aprenentatge.

Per altra banda, el software educatiu potencia les experiències simbòliques, a partir de la simulació d'accions pràctiques. Això ajuda al nen a representar mentalment elements del seu entorn.

A més,  l'interconnectivitat del software educatiu afavoreix un aprenentatge col·laboratiu i en connexió amb altres (companys de classe, professor...).  A més, l'alumne esta en continua activitat intel·lectual, és a dir, les diferents activitats els proporcionen l'activació mental i el desenvolupament d'accions cognitives, facilitant l'evolució i l'avanç al procés d'aprenentatge.

Per últim, el mateix programa facilita un feedback continu, la qual cosa ofereix possibilitats de corretgir de forma instantània i autónoma les errades.

Respecte als inconvenients de l'ús del software educatiu, he de dir que el més significatiu és la descontextualització dels aprenentatges, però també el fet que els alumnes puguin crear una dependència amb aquest tipus d'activitats, ocasionant un aïllament de la realitat i de les persones que l'envolten,  o centrar-se en aquelles tasques que els resulten més fàcil d'aconseguir i no poder avançar en el procés d'aprenentatge.

Una vegada analitzades les diferents lectures, he pogut comprovar que  qualsevol recurs educatiu, el software educatiu aporta beneficis, però també té una serie d'inconvenients. No obstant això, el més important és oferir als infants oportunitats d'aprenentatge.

En el meu cas, he de dir que fins ara dins dels estudis universitaris i abans al cicle formatiu  que vaig cursar, ens han parlat sempre d'un tipus d'ensenyament basat en la relació de l'alumne amb la seva realitat, és a dir, per aprendre hem de tenir contacte amb els objectes, persones i situacions que ens envolten. Per aquest motiu, en un primer momento, no em pareix un recurs massa adient.

Però, si ens aturem a pensar una mica, les noves tecnologies formen part de la nostra vida, del nostre entorn i no podem desvincular-les del procés d'aprenentatge.  Per això, penso que el més important és oferir recursos  de qualitat i reconèixer quines són les necessitats d'aprenentatge en cada momento i per cada alumne.

Des del meu punt de vista, el software digital no és una eina de la qual hem d'abusar i no crec que sigui del tot adient per adquirir coneixement quan els infants són massa petits.  Però podem trobar el seu lloc dins de les programacions didàctiques, per exemple sent un reforç important si els coneixements ja estan adquirits.

Tanmateix, m'agradaria compartir un vídeo en el qual es reflexa com qualsevol element del nostre voltant (objecte, plantejament, projecte,...) pot convertir-se en un recurs educatiu. Tot depèn de quina és la intenció amb la qual l'utilitzem.

Creative Commons (Reutilización permitida)

 

Bibliografia:

Urbina, S. (2000): Algunas consideraciones en torno al software para educación infantil. Edutec, revista electrónica de tecnología educativa. Num 13, Nov.

 Valverde, J. (s.d.): Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos. Diseño y producción de materiales didácticos on-line.

http://peremarques.pangea.org/funcion.htm#ventajas

http://www.lmi.ub.es/te/any96/marques_software/





 

Taller d'imatge

"GIMP (GNU Image Manipulation Program) és un programa d'edició d'imatges digitals, tant de dibuixos com fotografies. És un programa lliure i gratuït." (http://es.wikipedia.org/wiki/GIMP)

És la primera vegada que estic utilitzant aquest programa i a part del paint o algun programa per modificar una mica l'aspecte de les fotografies no havia usat altres.

 

A continuació explicaré les meves aventures:

El primer que vaig haver de fer va ser descarregar, no ha estat molt difícil i en poc temps ja tenia el programa al meu ordinador. Ho he fet a la pàgina de descàrregues http://www.uptodown.com/.

Els primers dies van estar un poc extressants, encara que no pareixia molt complicat, quan vaig intentar fer els treballs pràctics proposats a classe, no aconseguia res.

 

Però a poc a poc, i després de molts intents sense bons resultats, tot va començar a aclarir-se una mica més. 

 

En aquest moment encara estic descobrint noves possibilitats però ja hi ha alguns aspectes que puc controlar.

 

Tot l'he fet explorant el  programa, preguntant a les meves companys i mirant tutorials. He de destacar que el fet de consultar els tutorial no és el que més m'ha ajudat, em resulta sempre complicat seguir instruccions i després possar-les en pràctica.

He de dir que això també em pasa amb qualsevol llibre d'instruccions , mai els llegeixo!!!

 

 

 

TASQUES DEL TALLER D'IMATGE

 

1.- Accions amb les imatges

- Observar el seu pes a propietats

- Escalar (per llevar-li pes)

- Retallar

- Obrir una imatge amb capes i afegir-li capes

- Desar la nova imatge feta amb capes com a jpg

- Usar filtres

- Usar imatges CC

- Fer fons transparent i desar com a png

Tot el que es proposa en aquest primer exercici ja el puc fer sense molts problemes.

He descobert a l'eina d'escalar que es pot fer amb tota la imatge en conjunt o que puc escalar només d'ample o d'alt.

També he explorat les diferents formes de desar la imatge resultant i quines són les possibilitats dels filtres (encara que no de tots).
 

 

2.- Crear una escena de conte

 

- Cercar imatges de fons CC

- Cercar persontatges CC

- Crear una escena d'un conte mitjançant la integració d'imatges per capes

ACTIVITAT 1

1.- He descarregat al programa una imatge pròpia de Es Vedrà que he posat com a fons

2.- He descarregat en Creative Commons OpenClipart l'imatge d'una papallona(https://openclipart.org/detail/172211/mariposa-pirata-by-pineiden-172211) i l'he posat damunt del fons.

3.- Amb l'eina d'escalar: EINES DE TRANSFORMACIÓ-ESCALAR o directament a la finestra caixa d'eines, he fet la imatge més petita. Amb l'icona de moviment he posat la papallona on jo volia.

 

4.- CAPA-NOVA CAPA per poder treballar amb les dos capes.

 

5.- He afegit un filtre de la següent manera: FILTRES-LLUMS I OMBRES-CENTELLEIGS DEGRADATS-SUPERNOVA, el qual he editat per posar-ho al meu gust.

 

6.- He desat el treball final: EXPORTAR COM imatge png

 

I el resultat ha estat el següent:

 

 

Es Vedrà i la papallona

 

 

ACTIVITAT 2

1.- He descarregat en gimp una fotografia pròpia on apareix la meva neboda.

2.- Eina TIXORES DE SELECCIÓ per retallar el perfil de la figura que després utilitzaré per posar damunt el fons.

3.- AFERRAR COM-IMATGE NOVA, de forma que el perfil es disposa a un nou arxiu.

4.- EXPORTAR COM imatge png per tenir la imatge retallada i fer-la servir altres vegades.

5.- He descarregat una imatge de flirk a partir de Creative Commons Search Foto parque Güell, la qual he escalat per ajustar-la a la grandària desitjada. Encara que també es pot ajustar la mida de l'arxiu a les dimensions de la fotografia.

6.- Per posar la foto de la nena al fons que he triat, ho he fet de dos formes diferents: 

CAPA-CREAR UNA NOVA CAPA-Nom de la capa:LYDIA

AFERRAR COM NOVA CAPA- Nom de la capa: LYDIA

7.- He aferrat dos capes amb la fotografia de la nena, que he escalat  perquè eren massa grosses: ESCALAR.

8.- Una vegada he col·locat la foto de la meva neboda en la posició oportuna, he desat la imatge final: EXPORTAR COM imatge png. I el resultat ha estat el següent:

Lydia i Lydia al parc Güell

 

 

 

 

 

 

 

 



Tema 2: Xarxes i aprenentatge (Entorn Personal d'Aprenentatge)

 

 

EL MEU PLE

 

 

La primera vegada que he sentit parlar dels Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE) ha estat en aquesta assignatura. Algunes de les meves companyes de classe ja havien realitzat a primer, a l'assignatura Bases didàctiques i Disseny Curricular, una introducció en aquest concepte i havien elaborat el seu PLE en aquell moment.

 

Per conèixer el concepte, les seves característiques i quines parts el formen he hagut de llegir sobre el tema, reflexionar i comprendre què significa, com es pot elaborar i quines són les seves repercussions al meu procés d'aprenentatge.

 

A partir del material penjat al moodle, he pogut accedir a vídeos, articles o blocs, amb els quals he obtingut més coneixements sobre el que són i com puc elaborar el meu propi PLE.

 

Segons Adell i Castañera (2013) "Entornos de aprendizaje:claves para el ecosistema educativo en red" (accés al llibre aquí) un PEL és :

 

"Un conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre".

 

 

 

 

http://search.creativecommons.org/ (GOOGLE IMATGES)

 



 

Al següent vídeo  també podem destacar com Adell exposa amb molta claredat i simplicitat les característiques i part principals d'un PLE.

 

 

 

 

 Vídeo You Tube

https://www.youtube.com/watch?v=K0sN5O2ir4M

  (llicència CC, reutilització permesa)

 

 

 

En el meu cas,  com que no he realitzat l'assignatura de primer, faré una comparació del meu PLE quan vaig estudiar la primera volta a la universitat (pots conèixer més sobre el meu perfil aquí) amb el que tinc en aquest moment.

 

 

 

Esquema d'elaboració pròpia amb https://bubbl.us/

 

 

 

Jo vaig començar a estudiar a la universitat allà per l'any 1992. En aquell moment les eines i recursos per aprendre es trobaven quasi íntegrament centrats en contextos més personals.

 

El món de les noves tecnologies començava a sorgir i no tots teníem accés. Per una banda, la major part dels coneixements eren transmesos pels mestres i els llibres o apunts que donaven a classe,  fent que la informació estigués organitzada per matèries i que tothom rebés la mateixa. Per altra banda, les relacions i la comunicació es trobaven limitades a situacions d'interacció més personals.

 

En aquell temps, la idea que començava a generalitzar-se era que quan finalitzaven d'estudiar i rebíem el títol, encara necessitàvem d'altres eines i recursos per continuar aprenent. Ja no era suficient adquirir coneixements sinó que per avançar i ampliar més la nostra experiència a nivell professional, havíem de continuar amb l'aprenentatge. Això suposava una nova forma de comprendre el procés d'aprenentatge, anant més enllà de la simple transmissió de coneixements.

 

Va ser durant els anys que jo vaig estar estudiant, quan començà un canvi al món de l'educació i en la societat en general pel que fa a les noves tecnologies. És el començament del desenvolupament d'Internet, apareixen els telèfons mòbils... I tot això es va implantant a la nostra vida quotidiana, la qual cosa ens obrirà noves possibilitats de comunicació i d'informació amb el món.

 

Els meus records de la forma que teníem d'estudiar  està molt allunyat del que faig avui en dia. Per aquest motiu, l'estructura dels dos PELS es troba tan distant.

 

A continuació, podem veure a través del mapa conceptual del meu PLE actual com apareixen grans diferències.

  

 

 

 Esquema d'elaboració pròpia amb bubbl.us i Gimp2

 

 

Es pot apreciar amb claredat les variacions en l'elaboració del meu PLE actual. 

 

Per un costat, l'ús d'Internet en aquest moment suposa per a mi una de les eines més potents respecte a l'adquisició i el tractament d'informació.  I de l'altra, l'ús del  mòbil o internet m'aporta una connexió molt forta i  m'afavoreix les relacions i la comunicació amb altres persones i amb el món en general. En definitiva, tot això potencia la creació d'altres contextos educatius i l'accés a recursos i eines per aprendre de forma cada vegada més autònoma.

Avui en dia, les noves tecnologies formen part de la meva vida quotidiana i també són una eina d'aprenentatge. Cada dia aprenc coses noves i adquireix nous coneixements sobre programes, llocs on trobar la informació que em fa falta, nous contextos de comunicació, a més de  nous espais  per compartir els meus coneixements i reflexionar sobre la informació i els coneixements que vaig adquirint.

Aprendre ja no em suposa només adquirir els coneixements sinó que he hagut de  desenvolupar unes capacitats  i habilitats que abans no tenia, entre les quals ressaltaria:
 
- Obtenir la informació de forma més autònoma. El que ens aporten els professors és més una guia, proporcionant-nos el punt de partida.

- Discriminar i organitzar tot el que m'arriba. Estic aprenent a diferenciar la informació per detectar aquella que sigui més fiable i que em pot aportar al meu procés d'aprenentatge. 

- Reflexionar i analitzar tots els continguts als què tinc accés. De tota la información  que llegim al món virtual, hem de saber fer valoració, criticar-la, opinar,... En definitiva, fer-la nostra.

- Reconstruir els  meus coneixements, és a dir, transformar-los. Una vegada hem organitzat, analitzat i reflexionat sobre la informació que rebem, hem de ser capaços de tornar a crear els nostres coneixements, incloent-hi a les nostres estructures mentals els nous aprenentatges.

- Compartir amb els altres. Saber demanar ajuda i compartir els  coneixements propis ens ajuda a aprendre millor, ja que l'adquisició de coneixements es basa en la valoració, la reflexió i la construcció d'estructures mentals més completes i elaborades.

Per últim, he de destacar que encara tinc molt per aprendre i crec que estic només al principi d'un camí que he de valorar i aprofitar al màxim.

Pel que fa al meu PLE s'ha ampliat molt al llarg d'aquests anys, però encara em trobaré amb molts canvis, de tal forma que aniré augmentant i descartant eines i recursos que ho portaran cap a una contínua evolució, transformació i millora.

I com a futura docent el més important és continuar amb el procés d'aprenentatge, cercar recursos i eines que m'ajudin a desenvolupar el meu treball de forma adient i anar evolucionant al mateix temps que evoluciona la meva vida, adaptant-me i transformant la meva tasca en funció del que vaig trobant pel camí.

 


WEBGRAFIA:

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/24647/1/CastanedaAdell2011preprint.PDF

http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta%C3%B1eda_2010.PDF

http://www.um.es/ple/libro/

http://search.creativecommons.org/

https://www.youtube.com/watch?v=MPUlHtYfSzA

https://www.youtube.com/watch?v=K0sN5O2ir4M

http://canalcita.com/video/93D3Y9NDBN2K/Entrevista-a-Jordi-Adell-y-Linda-Casta%C3%B1eda

 

 





Tema 2: Xarxes i aprenentatge

LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ 

 

 

Què és la web 2.0 i les seves repercussions a l'educació és un tema encara desconegut per a mí.

Tinc clar que les noves tecnologies suposen un canvi d'escenari per a les transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, la qual cosa lògicament modifica els paràmetres tradicionals de l'educació i del procés d'ensenyament-aprenentatge.

La primera volta que jo vaig estudiar a la universitat, allà pels anys 90, tot era completament diferent. La facilitat que avui en dia tenim per accedir a la informació, en aquell moment es trobava limitada als plantejaments dels docents i als llibres recomanats. Tanmateix, la forma d'aprendre també consistia en consultar amb altres companys, comentar i intentar entendre allò que no coneixíem.

Avui en dia, amb les noves condicions d'interacció, de comunicació i de coneixement, he trobat altres vies per poder aprendre. No obstant això, estic en procés d'aprenentatge per trobar les eines i recursos necessaris per poder transformar la meva pròpia forma d'accedir al coneixement.

 

Al llibre "El uso de la web en la sociedad del conocimiento", Julio Cabero defineix el concepte de web 2.0 i determina algunes característiques, que m'han apropat un poc més a centrar el tema.

 

 

 A més, al capítol 8, Inmaculada Maíz determina les implicacions que aquesta ha tingut en l'educació i la incidència en la forma de plantejar el rol del docent, atenent a les noves possibilitats.

 

 

 



 A causa de les noves possibilitats per accedir a la informació i al coneixement, el docent ha d'internar-se en un procés de transformació per poder oferir als alumnes ocasions d'aprenentatge des d'una perspectiva més oberta i flexible.  A més, l'aprenentatge ja no es porta a terme només a l'aula sinó que existeix una interconectivitat produint una relació d'interacció i  comunicació horitzontal i ocasionant un aprenentatge col·laboratiu.

 

 

La web 2.0 aporta al docent:

- Facilitat per intercanviar idees, reflexions, pensaments, coneixements,... amb els alumnes, amb altres docents i diferents professionals, oferint més recursos i estratègies.

- Possibilita una avaluació permanent i continua dels alumnes i del seu treball.

- Afavoreix la generació de coneixement per part de tots els implicats. Ja no és el mestre l'únic que origina l'aprenentatge.

- Dóna l'oportunitat d'actualitzar la informació i els continguts en temps real.

- Permet l'aprenentatge dins i fora de l'aula. A més, l'alumne podrà generar el seu propi material d'aprenentatge.

- Augmenta l'interès dels alumnes, ja que la forma d'aprendre és més amena i atractiva. Això facilitarà la tasca del docent i la motivació dels alumnes.

No obstant això, destacar que el docent continua sent una part important del procés d'ensenyament-aprenentatge, però com diu Siemens, 2010 al seu article: “El rol docent en entorns d'aprenentatge en xarxa”:

 

L'educador canvia el control del procés per la influencia

 

 

L'alumne, que era un subjecte passiu, passarà a formar part fonamental del procés. Això provocarà que el docent comparteixi la responsabilitat de l'aprenentatge i  la tasca del docent en aquesta nova perspectiva consistirà en: afavorir l'autonomia i autoaprenentatge dels alumnes per interpretar i explorar nous territoris, crear espais de coneixement. En definitiva, guiar i ajudar a l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge.

 

 

Per últim, vull ressaltar que jo, com a futura docent, he de tenir clar quines són les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, conèixer i comprendre el seu funcionament i aprofitar tots els recursos en benefici dels futurs alumnes i del meu propi aprenentatge.


 

 

 



https://www.youtube.com/watch?v=Bc0oDIEbYFc