Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

Com ja he anat mencionant a les anteriors entrades, els avanços tecnològics han estat evidents al llarg de la història. Avui en dia, ens trobem a l'era digital, fenomen que ha modificat la nostra forma de viure, de comunicar-nos, de relacionar-nos i d'aprendre.

Aquesta entrada em servirà per analitzar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat des dels primers intents d'incorporar els ordinadors a les escoles fins a l'actualitat, on es poden considerar com una eina més en el procés d'ensenyament-aprenentatge (web 2.0 i educació). 

En primer lloc, volia destacar com les polítiques institucionals i els seus plans d'intervenció, han influenciat de manera positiva, però també els inconvenients que es desprenen dels continus canvis polítics.

Al següent bloc la ventana del docent, hi he pogut trobar una explicació de les diferències pel que fa a la integració de les TIC al sistema educatiu des de les perspectives de dues de les lleis educatives més importants dels darreres anys, la LOE i la LOMCE,  i diu:

En conclusión, la Loe trata de promover de que todos los centros dispongan de una infraestructura amplia y necesaria para el desarrollo de las TIC.   Por otra parte la LOE concibe las TIC como nueva herramienta que se plantea como instrumento de aprendizaje, lo que abre la posibilidad de una asignatura determinada.  En cambio, la LOMCE refleja que se promoverá el uso de las tecnologías de la información y las comunicaciones como herramienta de apoyo para recuperación de áreas y materias no superadas, y en general como recursos de apoyo y para la gestión de los procesos. 

A partir de la lectura AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar", podem extraure en primer lloc, que als darrers anys del segle XX, les polítiques educatives i l'interès polític dels diferents partits, han provocat canvis metodològics i d'inclusió de les noves tecnologies al sistema educatiu.  No obstant això, aquests canvis han estat efímers i poc neutrals en alguns moments. A vegades s'ha tingut més en compte les opcions ideològiques i els interessos polítics i econòmics que realment  una millora de l'educació. Alguns hi han fracassat, d'altres no han arribat a portar-se a terme i els que sí  que s'han realitzat hi han estat de manera autonòmica, la qual cosa des del meu punt de vista, pot arribar a fragmentar el sistema educatiu i afavorir la bretxa digital.

Esquema resum de la lectura elaborat a classe

Jo he pogut experimentar en la meva pròpia persona aquests canvis. Quan anava a l'institut, allà pels anys 80, tinc el primer record de l'assignatura d'informàtica. A l'aula hi havia un ordinador per 4 o 5 persones i començarem amb un sistema operatiu (MS2), el qual vist des dels actuals programes informàtics pareix de l'edat de pedra.

Després d'això, no vaig tenir quasi contacte amb cap sistema informàtic. Als anys 90, quan vaig anar la primera volta a la Universitat, no tinc record d' ordinadors a l'aula.

Ha estat en aquests darrers anys d'estudiant quan he pogut veure i experimentar amb les TIC. Ara estic utilitzant les TIC a l'àmbit més personal, per cercar informació i desenvolupar les meves tasques i activitats d'estudiant, però encara hauré d'augmentar els meus coneixements per poder utilitzar-les com una eina pedagògica.


En segon lloc, m'ha resultat interesant com les expectatives i creences dels docents han condicionat la integració d'aquestes en el procés d'ensenyament-aprenentatge. A partir de l'article Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado (AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna, es presenten els resultats d'un estudi fet a docents de tota Espanya, el qual dóna una visió de les opinions d'aquests pel que fa a les polítiques governamentals a nivell de Comunitat Autònoma.

Esquema resum  elaborat a clase de l'article

D'aquest article es desprenen una serie valoracions concloents del mateix estudi, que ofereixen la visió que té el professorat que participa en Programa Escola 2.0:

- Es valora la dotació econòmica de recursos i infraestructures de forma positiva, identificant que aquesta no és directament proporcional a la millora educativa. És a dir, es disposa del material suficient per poder integrar les TIC als programes educatius, però tot dependrà de la forma d'usar-les perquè ofereixin oportunitats d'aprenentatge útils.

- La formació del professorat és fonamental per la integració de les TIC. No es tracta de saber com funciona un ordinador o saber moure'ns per la xarxa, el més important és fer un ús conscient i responsable per garantir la formació dels alumnes.

- La integració de les noves tecnologies a l'escola afavoreix la innovació metodològica. Això implica un canvi en les concepcions els docents, les metodologies i estratègies d'organització, els rols dels participants, els recursos i dotacions dels centres educatius i la implicació dels sistemes institucionals.

Avui en dia hem d'afavorir que els docents tinguin una percepció de les TIC més clara i valorada, ja que ens trobem amb una nova generació d'alumnes, els quals ens demanen noves formes d'aprenentatge.  El docent com podem veure a l'article ,  Los ordenadores están en el aula. ¿Y ahora qué?",  no només ha de canviar el seu rol i formar-se de forma adient, sinó que el més important és tenir els motius suficients per usar les noves tecnologies, és a dir, creure en aquesta nova forma d'aprenentatge.
 
Per concloure, destacar que les polítiques educatives són  importants per afavorir la integració de les TIC al sistema educatiu,  però com diu Tonucci a l'entrevista sobre la LOMCE... el que més pot transformar l'educació és un bon mestre. 

 

Creative Commons: https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI

 

 

WEBGRAFIA:

AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar"

AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. "Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado".  Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna

http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/salinas1104.PDF

http://laventanadeldocente.blogspot.com.es/2014/01/tics-en-la-loe-y-en-la-lomce.html

http://elpais.com/diario/2011/10/10/sociedad/1318197601_850215.HTML

https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI

Tema 3: Possibilitats i limitacions del software educativo

Abans de començar a ressaltar quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu, he de fer una referència al concepte i quin és el seu paper avui en dia a les escoles.

Un software educatiu sinònim de programa educatiu i programes didàctics, designa de forma general els programes informàtics creats amb la finalitat de ser utilitzats com a medi didàctic, és a dir, per facilitat els processos d'ensenyança i aprenentatge. (MARQUÈS, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. El software educativo. Direcció URL: http://www.lmi.ub.es/te/any96/marques_software/. 08 de noviembre de 2014)
 

 

Com ja he anat explicant a les meves anteriors entrades, la societat actual ha sofert una serie de canvis i transformacions relacionats amb l'aparició d'altres tipus d'eines i recursos per a l'educació (La Web 2.0 i l'educació). Aquests poden ser més o menys rellevants, oferir possibilitats o no al procés d'aprenentatge, utilitzar-les com a suport o introduir-les dins del mateix procés d'aprenentatge... Això dependrà  de la visió personal de cadascú cap a les noves tecnologies i d'allò que considerem més important per educar.

En aquesta entrada vull oferir una reflexió de les possibilitats i limitacions que el software educatiu aporta al procés d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera penso que, a més d'entendre en què consisteix, podré conèixer les seves potencialitats educatives i així comptar amb un recurs més en benefici dels meus futurs alumnes.

 

Després de llegir les lectures proposades a classe i cercar informació a internet, he pogut tenir una idea més clara del concepte, de com es pot introduir aquest recurs a l'aula i les avantatges i desavantatges de la seva utilització a l'escola.

 

En primer lloc, a la lectura de Santos Urbina "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil" Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Múm.13/Nov 00, l'autor destaca una serie de característiques que ha de tenir un software per oferir qualitat educativa.

A més dels elements instrumentals com: menús, instruccions, punters,..., que  juguen un paper important, m'agradaria posar més atenció en determinats aspectes a escala metodològica que, des del meu punt de vista, beneficien o no el procés d'aprenentatge i el desenvolupament dels infants:

- Afavorir l'autonomia és fonamental perquè l'infant pugui organitzar el seu propi procés d'aprenentatge, oferirà la possibilitat d'identificar les seves necessitats, prendre decisions, planificar i seleccionar allò que més l'interessa. I també anar autorregulant els procediments a través de l'autoavaluació.

- Tenir en compte una seqüenciació de la complexitat cognitiva, també penso que és molt important, ja que  perquè els infants vagin avançant i evolucionant a nivell cognitiu, hem de situar les dificultats entorn de la seva zona pròxima de desenvolupament(Definició del concepte). 

- Adaptar la utilització del programa a les capacitats psicomotores dels infants beneficia també la independència del nen en la resolució de les tasques i activitats proposades. A més, generarà una progressió del control psicomotor.

- El tractament d'errades en la consecució de les tasques i activitats, condiciona l'interès de l'infant per continuar amb les propostes del programa. Això afavorirà la motivació i l'interès per continuar. Que el programa fomenti la confiança de l'alumne i la satisfacció amb les seves habilitats i accions em pareix molt interessant. Però el fet que sigui el mateix programa el qual determina quan ha d'aparèixer la resposta correcta penso que condiciona el desenvolupament natural del nen. A les situacions reals d'aprenentatge l'infant compta amb la possibilitat de repetir el procés totes les vegades que facin falta, és a dir, que trobarà la resposta correcta quan estigui preparat.


En segon lloc, a  partir de la lectura  Valverde, J. Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos. Diseño y producción de materiales didácticos on-line,  apareixen detallades les característiques que defineixen un bon software educatiu. A partir de les consideracions de l'autor puc reflexionar i determinar quines seran les avantatges i els inconvenients d'introduir-ho a l'aula.

Creació propia Bubbl.us

Pel que fa a les avantatges, podem ressaltar:

Per una banda, la motivació, l'interès i l'aprenentatge autònom  són  aspectes  rellevants que donen possibilitats al software educatiu per introduir-ho com una eina d'aprenentatge. El software ofereix que els infants puguin treballar i aprendre d'una forma independent, atractiva i dinàmica, la qual  cosa afavoreix l'adaptació a les característiques i necessitats  individuals d'aprenentatge.

Per altra banda, el software educatiu potencia les experiències simbòliques, a partir de la simulació d'accions pràctiques. Això ajuda al nen a representar mentalment elements del seu entorn.

A més,  l'interconnectivitat del software educatiu afavoreix un aprenentatge col·laboratiu i en connexió amb altres (companys de classe, professor...).  A més, l'alumne esta en continua activitat intel·lectual, és a dir, les diferents activitats els proporcionen l'activació mental i el desenvolupament d'accions cognitives, facilitant l'evolució i l'avanç al procés d'aprenentatge.

Per últim, el mateix programa facilita un feedback continu, la qual cosa ofereix possibilitats de corretgir de forma instantània i autónoma les errades.

Respecte als inconvenients de l'ús del software educatiu, he de dir que el més significatiu és la descontextualització dels aprenentatges, però també el fet que els alumnes puguin crear una dependència amb aquest tipus d'activitats, ocasionant un aïllament de la realitat i de les persones que l'envolten,  o centrar-se en aquelles tasques que els resulten més fàcil d'aconseguir i no poder avançar en el procés d'aprenentatge.

Una vegada analitzades les diferents lectures, he pogut comprovar que  qualsevol recurs educatiu, el software educatiu aporta beneficis, però també té una serie d'inconvenients. No obstant això, el més important és oferir als infants oportunitats d'aprenentatge.

En el meu cas, he de dir que fins ara dins dels estudis universitaris i abans al cicle formatiu  que vaig cursar, ens han parlat sempre d'un tipus d'ensenyament basat en la relació de l'alumne amb la seva realitat, és a dir, per aprendre hem de tenir contacte amb els objectes, persones i situacions que ens envolten. Per aquest motiu, en un primer momento, no em pareix un recurs massa adient.

Però, si ens aturem a pensar una mica, les noves tecnologies formen part de la nostra vida, del nostre entorn i no podem desvincular-les del procés d'aprenentatge.  Per això, penso que el més important és oferir recursos  de qualitat i reconèixer quines són les necessitats d'aprenentatge en cada momento i per cada alumne.

Des del meu punt de vista, el software digital no és una eina de la qual hem d'abusar i no crec que sigui del tot adient per adquirir coneixement quan els infants són massa petits.  Però podem trobar el seu lloc dins de les programacions didàctiques, per exemple sent un reforç important si els coneixements ja estan adquirits.

Tanmateix, m'agradaria compartir un vídeo en el qual es reflexa com qualsevol element del nostre voltant (objecte, plantejament, projecte,...) pot convertir-se en un recurs educatiu. Tot depèn de quina és la intenció amb la qual l'utilitzem.

Creative Commons (Reutilización permitida)

 

Bibliografia:

Urbina, S. (2000): Algunas consideraciones en torno al software para educación infantil. Edutec, revista electrónica de tecnología educativa. Num 13, Nov.

 Valverde, J. (s.d.): Módulo I. Procedimiento básico para el diseño y producción de multimedia educativos. Diseño y producción de materiales didácticos on-line.

http://peremarques.pangea.org/funcion.htm#ventajas

http://www.lmi.ub.es/te/any96/marques_software/