Com ja he anat mencionant a les anteriors entrades, els avanços tecnològics han estat evidents al llarg de la història. Avui en dia, ens trobem a l'era digital, fenomen que ha modificat la nostra forma de viure, de comunicar-nos, de relacionar-nos i d'aprendre.
Aquesta entrada em servirà per analitzar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat des dels primers intents d'incorporar els ordinadors a les escoles fins a l'actualitat, on es poden considerar com una eina més en el procés d'ensenyament-aprenentatge (web 2.0 i educació).
En primer lloc, volia destacar com les polítiques institucionals i els seus plans d'intervenció, han influenciat de manera positiva, però també els inconvenients que es desprenen dels continus canvis polítics.
Al següent bloc la ventana del docent, hi he pogut trobar una explicació de les diferències pel que fa a la integració de les TIC al sistema educatiu des de les perspectives de dues de les lleis educatives més importants dels darreres anys, la LOE i la LOMCE, i diu:
En conclusión, la Loe trata de promover de que todos los centros dispongan de una infraestructura amplia y necesaria para el desarrollo de las TIC. Por otra parte la LOE concibe las TIC como nueva herramienta que se plantea como instrumento de aprendizaje, lo que abre la posibilidad de una asignatura determinada. En cambio, la LOMCE refleja que se promoverá el uso de las tecnologías de la información y las comunicaciones como herramienta de apoyo para recuperación de áreas y materias no superadas, y en general como recursos de apoyo y para la gestión de los procesos.
Aquesta entrada em servirà per analitzar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat des dels primers intents d'incorporar els ordinadors a les escoles fins a l'actualitat, on es poden considerar com una eina més en el procés d'ensenyament-aprenentatge (web 2.0 i educació).
En primer lloc, volia destacar com les polítiques institucionals i els seus plans d'intervenció, han influenciat de manera positiva, però també els inconvenients que es desprenen dels continus canvis polítics.
Al següent bloc la ventana del docent, hi he pogut trobar una explicació de les diferències pel que fa a la integració de les TIC al sistema educatiu des de les perspectives de dues de les lleis educatives més importants dels darreres anys, la LOE i la LOMCE, i diu:
En conclusión, la Loe trata de promover de que todos los centros dispongan de una infraestructura amplia y necesaria para el desarrollo de las TIC. Por otra parte la LOE concibe las TIC como nueva herramienta que se plantea como instrumento de aprendizaje, lo que abre la posibilidad de una asignatura determinada. En cambio, la LOMCE refleja que se promoverá el uso de las tecnologías de la información y las comunicaciones como herramienta de apoyo para recuperación de áreas y materias no superadas, y en general como recursos de apoyo y para la gestión de los procesos.
A partir de la lectura AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar", podem extraure en primer lloc, que als darrers anys del segle XX, les polítiques educatives i l'interès polític dels diferents partits, han provocat canvis metodològics i d'inclusió de les noves tecnologies al sistema educatiu. No obstant això, aquests canvis han estat efímers i poc neutrals en alguns moments. A vegades s'ha tingut més en compte les opcions ideològiques i els interessos polítics i econòmics que realment una millora de l'educació. Alguns hi han fracassat, d'altres no han arribat a portar-se a terme i els que sí que s'han realitzat hi han estat de manera autonòmica, la qual cosa des del meu punt de vista, pot arribar a fragmentar el sistema educatiu i afavorir la bretxa digital.
 |
| Esquema resum de la lectura elaborat a classe |
Després d'això, no vaig tenir quasi contacte amb cap sistema informàtic. Als anys 90, quan vaig anar la primera volta a la Universitat, no tinc record d' ordinadors a l'aula.
Ha estat en aquests darrers anys d'estudiant quan he pogut veure i experimentar amb les TIC. Ara estic utilitzant les TIC a l'àmbit més personal, per cercar informació i desenvolupar les meves tasques i activitats d'estudiant, però encara hauré d'augmentar els meus coneixements per poder utilitzar-les com una eina pedagògica.
En segon lloc, m'ha resultat interesant com les expectatives i creences dels docents han condicionat la integració d'aquestes en el procés d'ensenyament-aprenentatge. A partir de l'article Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado (AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna, es presenten els resultats d'un estudi fet a docents de tota Espanya, el qual dóna una visió de les opinions d'aquests pel que fa a les polítiques governamentals a nivell de Comunitat Autònoma.
 |
| Esquema resum elaborat a clase de l'article |
D'aquest article es desprenen una serie valoracions concloents del mateix estudi, que ofereixen la visió que té el professorat que participa en Programa Escola 2.0:
- Es valora la dotació econòmica de recursos i infraestructures de forma positiva, identificant que aquesta no és directament proporcional a la millora educativa. És a dir, es disposa del material suficient per poder integrar les TIC als programes educatius, però tot dependrà de la forma d'usar-les perquè ofereixin oportunitats d'aprenentatge útils.
- La formació del professorat és fonamental per la integració de les TIC. No es tracta de saber com funciona un ordinador o saber moure'ns per la xarxa, el més important és fer un ús conscient i responsable per garantir la formació dels alumnes.
- La integració de les noves tecnologies a l'escola afavoreix la innovació metodològica. Això implica un canvi en les concepcions els docents, les metodologies i estratègies d'organització, els rols dels participants, els recursos i dotacions dels centres educatius i la implicació dels sistemes institucionals.
Avui en dia hem d'afavorir que els docents tinguin una percepció de les TIC més clara i valorada, ja que ens trobem amb una nova generació d'alumnes, els quals ens demanen noves formes d'aprenentatge. El docent com podem veure a l'article , Los ordenadores están en el aula. ¿Y ahora qué?", no només ha de canviar el seu rol i formar-se de forma adient, sinó que el més important és tenir els motius suficients per usar les noves tecnologies, és a dir, creure en aquesta nova forma d'aprenentatge.
Per concloure, destacar que les polítiques educatives són importants per afavorir la integració de les TIC al sistema educatiu, però com diu Tonucci a l'entrevista sobre la LOMCE... el que més pot transformar l'educació és un bon mestre.
Creative Commons: https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI
WEBGRAFIA:
AREA, M: "Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar"
AREA, M. SANABRIA, A. y VEGA, A. "Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0 en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado". Revista Científica de Tecnología Educativa de la Universidad de La Laguna
http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/salinas1104.PDF
http://laventanadeldocente.blogspot.com.es/2014/01/tics-en-la-loe-y-en-la-lomce.html
http://elpais.com/diario/2011/10/10/sociedad/1318197601_850215.HTML
https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI
No hay comentarios:
Publicar un comentario