LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ
Què
és la web 2.0 i les seves repercussions a l'educació és un tema
encara desconegut per a mí.
Tinc
clar que les noves tecnologies suposen un canvi d'escenari per a les
transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, la qual cosa
lògicament modifica els paràmetres tradicionals de l'educació i
del procés d'ensenyament-aprenentatge.
La
primera volta que jo vaig estudiar a la universitat, allà pels anys 90, tot era
completament diferent. La facilitat que avui en dia tenim per accedir
a la informació, en aquell moment es trobava limitada als
plantejaments dels docents i als llibres recomanats. Tanmateix, la
forma d'aprendre també consistia en consultar amb altres companys,
comentar i intentar entendre allò que no coneixíem.
Avui
en dia, amb les noves condicions d'interacció, de comunicació i de
coneixement, he trobat altres vies per poder aprendre. No obstant
això, estic en procés d'aprenentatge per trobar les eines i
recursos necessaris per poder transformar la meva pròpia forma
d'accedir al coneixement.
Al llibre "El uso de la web en la sociedad del conocimiento", Julio Cabero defineix el concepte de web 2.0 i determina algunes característiques, que m'han apropat un poc més a centrar el tema.
A més, al capítol 8, Inmaculada Maíz determina les implicacions que aquesta ha tingut en l'educació i la incidència en la forma de plantejar el rol del docent, atenent a les noves possibilitats.
A causa de les noves possibilitats per accedir a la informació i al coneixement, el docent ha
d'internar-se en un procés de transformació per poder oferir als
alumnes ocasions d'aprenentatge des d'una perspectiva més oberta i
flexible. A més, l'aprenentatge ja no es porta a terme només a l'aula sinó que existeix una interconectivitat produint una relació d'interacció i comunicació horitzontal i ocasionant un aprenentatge col·laboratiu.
La web 2.0 aporta al docent:
- Facilitat per intercanviar idees, reflexions, pensaments, coneixements,... amb els alumnes, amb altres docents i diferents professionals, oferint més recursos i estratègies.
- Possibilita una avaluació permanent i continua dels alumnes i del seu treball.
- Afavoreix la generació de coneixement per part de tots els implicats. Ja no és el mestre l'únic que origina l'aprenentatge.
- Dóna l'oportunitat d'actualitzar la informació i els continguts en temps real.
- Permet l'aprenentatge dins i fora de l'aula. A més, l'alumne podrà generar el seu propi material d'aprenentatge.
- Augmenta l'interès dels alumnes, ja que la forma d'aprendre és més amena i atractiva. Això facilitarà la tasca del docent i la motivació dels alumnes.
No obstant això, destacar que el
docent continua sent una part important del procés
d'ensenyament-aprenentatge, però com diu Siemens, 2010 al seu
article: “El rol docent en entorns d'aprenentatge en xarxa”:
L'educador canvia el control del procés per la influencia
L'alumne, que era un subjecte passiu, passarà a formar part fonamental del procés. Això provocarà que el docent comparteixi la responsabilitat de l'aprenentatge i la tasca del docent en aquesta nova perspectiva consistirà en: afavorir l'autonomia i autoaprenentatge dels alumnes per interpretar i explorar nous territoris, crear espais de coneixement. En definitiva, guiar i ajudar a l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge.
Per últim, vull ressaltar que jo, com a futura docent, he de tenir clar quines són les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, conèixer i comprendre el seu funcionament i aprofitar tots els recursos en benefici dels futurs alumnes i del meu propi aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario